TALLER: TUTORIA

Aquest article resulta molt profund. Jo definiria a aquesta persona com un "boig" de l' educació i sobretot un "boig" dels casos perduts. Unes quantes reflexions em venen al cap després de la seva lectura.
En primer lloc la part on parla de les depresions i les frases com "nadie me quiere". És una realitat absoluta que avui en dia molta gent pateix d' aquesta greu malaltia. Ara mateix no vull parlar d' edats, sexes o condicions personals, etc... sino de l' afectació a qualsevol persona. Ningú ens podem escapar de patir o coneixer alguna persona patint d' aquests pensaments. I realment és sencillíssim caure en aquests tipus de pensaments. Tothom en alguna ocasió hem pensat que no sevim per fer tal o qual cosa, que li caiem malament a alguna persona o que a X problema no li trobarem solució. Diria que són pensaments força comuns i fins aquí podriem dir que tot és normal. La gravetat bé quan a aquests pensaments no li sabem trobar contrapesos a l' altre costat de la  balança. I així anem caient en una espiral on TOT es negatiu, NINGÚ ens estima i no sabem fer RES. Sortir d' aquí és tota una odissea però si tots juguem el paper pel qual estem aquí conseguirem que aixó quedi enrere. Nosaltres com a professionals de l' educació hem de intentar que els nens de les nostres aules vegin que ho ha coses molt possitives en ells i les hem de potenciar i així aumentar la seva autoestima.
Altre dels punts amb els que em quedo seria quan parla dels valors i m' ha vingut a la ment la quantitat de vegades que he sentit la frase "si al meu fill li pegan, jo li dic que ell també pegui". Aquests valors que estan inculcan alguns pares estan fent molt de mal als seus propis fills. Penso que aixó es anar a lo fàcil i còmode. S' hauria de reflexionar amb els nens sobre aixó. Els pares a casa seva canviar aquesta mena de valors i nosaltres des de l' escola treballar temes com el respecte, la culpa, la justícia, el perdó, etc.
I per últim volia parlar de l' etapa de l' adolescència versus confiança. Es veritat que quan un nen entra en l' adolescència sembla que canviin en el seu cervell totes les perspectives, preferències, valors, èxpectatives, etc. Hauriem d' intentar mantenir tots els diàlegs oberts, escoltar tot el que expliquin i donar-li la importància que per a ells en té. No podrem mai entrar en el seu cap, però si escoltar el que diguin i posar-nos una mica en el seu lloc. L' empatia juga un paper fonamental. Ningú diu que sigui una cosa fàcil, però sí que s' ha d'intentar entre tots (pares, professors, amics, tutors, etc).