TANCAMENT DEL CURS

"En matemàtiques 2+2 = 4, pero en educació NO"

AVALUACIÓ DEL CURS

Tasca 1
Aquí queda l' avaluació de la Jessica Orejuela.
La vull felicitar des de aquí per que ha estat molt satisfactori avaluar una feina tan ben feta i estructurada.

https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZYTNrTEVTR3pRdFM4V3pQMzBscEdFUQ



Tasca 2

Valoració del curs

Aquest curs que ara  finalitza ens ha aportat moltes coses. Com a mestres novells ens trobem dia a dia davant de moltes incerteses que hem de resoldre, sovint, de manera immediata i alguna vegada tenim que navegar fins trobar la solució. Soc conscient que mai s està segur al cent per cent de que la manera de fer de cadascú és la opció més correcta, ni tan sols quan portes 20 anys en la docència. El fer aquest curs ens ha ajudat “una miqueta” a contestar algunes preguntes que en cap lloc ens poden respondre.

D’ aquestes sessions penso que em quedaria amb dos especialment. La part de tutoria impartida pel Lluis Casas, en les que varem veure coses que ens podem trobar en les nostres tutories, fonts externes amb les que podem tenir contacte com a tutors, etc. Vaig trobar aquesta part molt important, per que sovint estem a les escoles i ningú te uns minuts per explicar-nos aquestes qüestions.

Un altre dimarts que vaig sortir del centre amb la ment diferent a com vaig entrar va ser la sessió de les emocions. Em va agradar molt la activitat de les etiquetes, per que a tothom li van aflorar els sentiments d’ aquell moment (parlo tots els de companys). Era molt fàcil posar en l’ etiqueta que et trobes molt bé per que “la deseabilitat” de la persona vol que el vegin com a una persona que està molt bé. Però tothom va ser molt sincer i va expressar el que realment sentia, deixant de banda aquest  afany d’agradar o quedar bé. Tothom varem mostrar els nostres neguits, pensaments, preocupacions, etc. I això va actuar com una mena de teràpia. No se si la resta de companys estaran d’ acord amb mi, però a partir d’ aquell dia els vaig trobar una mica més “iguals” a mi. Vaig veure que tots anem en el mateix vaixell i que els temps que ens hem trobat no són precisament els més fàcils.

També en general volia mostrar la meva satisfacció per les sessions més pràctiques, que feien les classes molt dinàmiques. Alguns dies hem acabat rient molt gràcies als role playing o les “actuacions” d’ alguns companys.

Al mateix temps he trobat a faltar casos específics de situacions complicades que ens trobem. Tractament de determinats pares, nens amb dificultats específiques, etc. Probablement si no es fa es per que no hi cap fórmula màgica per resoldre-ho. Tota la vida ens han ensenyat que 2+2=4. Això és així quan ensenyem matemàtiques, però ens hi podem oblidar quan tanquem el llibre de matemàtiques i obrim el de “educar”.

LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

En aquest taller  exposaré el cas d’ un nen de la meva escola (l’anomenaré el nen X) que pateix un trastorn de TDAH. Fa cinquè de primària i està a la classe amb 8 nens més. Es tracta d’ una ZER amb només 3 classes, però en tota l’ escola no hi ha cap nen més del seu nivell. Sovint treballa amb els nens de sisè i de tant en tant amb els nens de Cicle Mitjà. El conflicte està en que allà on va es nota molt la seva presència, sovint s’ enfada i moltes vegades no te ganes de treballar. Quan se li presta una atenció especial degut a les seves característiques la resta de companys també es queixa d’ aquest tracte especial cap a ell.

Autoanàlisis:

-          A nivell individual s’ ha de pensar el estratègies que per una banda incrementin l’ autoestima del nen X, ja que es veu diferent a la resta això fa que no tingui massa confiança en si mateix.  S’ han fet fins ara exercicis del protagonista de la setmana. Una hora a la setmana. En el meu cas els hi faig fer un dibuix de la persona que ha tocat ser la protagonista de la setmana i han de posar 4 frases positives d’ aquesta persona.

-          Per altra banda es pot treballar també en tutories individualitzades per parlar personalment amb les persones que han intervingut en determinat conflicte i tractar de raonar les causes i analitzar els comportaments.

Contrast:

         En aquesta fase proposarem dinàmiques de grup que han sorgit en el curs i d’ altres que he trobat per la meva banda.

-          Soc únic: En aquesta dinàmica cada persona ha de pensar i dir alguna cosa en la que creu que és únic.

(en aquest cas m’ ha agradat la idea per treballar l ‘autoestima del nen X, ja que en qüestions acadèmiques te l ‘autoestima baixa, però és molt bo en altres aspectes , per exemple és molt àgil en esports i sobretot juga molt bé a futbol. La resta de nens poden valoraran molt positivament aquests aspectes i ell mateix pot valorar també les seves pròpies habilitats i les dels companys.)

-          La capseta:

     Aquesta activitat només es pot fer servir una vegada amb cada grup, ja que la segona vegada s’ hauria descobert el misteri. Als nens se’ls hi explica el següent: “Ara us ensenyaré una capseta un per un  i ningú pot explicar el que hi ha dins. Mirareu en silenci el seu contingut i esperareu que l’ hagi vist tothom. Us donaré unes pistes, a veure si ho endevineu. Recordeu no dir res ! Aquí dins hi ha una persona molt important, la més important de la vostra vida; una persona molt bonica i que val molt. Una persona que té moltes coses bones, moltes qualitats. Una persona que estimeu i també és estimada per molta gent. (es pot anar afegint aquest tipus d’ oracions)

Quan miren dins la capseta, hi haurà un mirall i es veuran ells mateixos reflectits: Després es comenta què han sentit, què pensaven que hi havia, etc.

(Aquesta activitat també ha estat  inclosa per treballar l’ autoestima dels nens. Els hi fa veure que ningú és millor que ningú i que les oracions positives que s’ anaven dient són les mateixes per tothom, per tant, ningú esta per sobre i tothom, al veure la seva cara pot sentir-se content de ser ell mateix. Es una manera de que reflexionin sobre si mateixos)

-          “El consultori amorós”: Es faran grups de treball entre 4 i 5 persones. El dinamitzador/a reparteix una carta per cada grup de taula. Aquesta carta l’envia el noi a un programa de ràdio que som nosaltres i ens explica que té un problema amb la seva xicota ja que li ha fet una infidelitat i nosaltres li hem de contestar posant-nos d’acord des del programa de ràdio. Al final cada grup llegeix la seva conclusió.

     PAPER DEL/ DE LA DINAMITZADOR/A:
     Explicar la dinàmica i després fer-ne una valoració de cada resposta.
     AVALUACIÓ:
     En aquesta dinàmica s’ha d’avaluar la resposta de cada grup i fer-ne una reflexió.(Aquesta activitat ha estat triada per que entre els seus objectius estan aprendre a escoltar, posar-te en el lloc de l’altre i aprendre a resoldre conflictes. Es un bona dinàmica per treballar en grup i al mateix temps parlar de sentiments i emocions)

-          Just o injust:

Es necessiten targetes amb situacions justes e injustes. Es fan grups de 3 0 4 alumnes. Es reparteixen les targetes. Un membre del grup llegeix una de les seves targes i entre tot l’ equip decideixen si aquesta situació és justa o injusta. I així una per una les van llegint totes i les classifiquen en 2 piles; Un cop acabat es posa en comú i es comenten les situacions.

     (Aquesta activitat parla de coses justes o injustes i ha esta triada pel fet de que es pot incloure infinitat de situacions. Si ho portem al nostre terreny afegirem situacions injustes que es viuen entre ells, sobretot amb el nen X, al que sovint no se li fa justícia. D’ aquesta manera poden posar-se en el lloc del seu company i viure les coses com ell mateix les viu)

-         

Redescripció:

Per poder donar el suport que necessita aquest alumne farem servir les activitats i dinàmiques descrites anteriorment. Ho farem en hores de classe on ja tenim 1 hora a la setmana per treballar la “Educació Socioemocional”. De tant en tant s’ ha agafat aquesta hora per resoldre situacions imprevistes o urgents, però s’ intentarà no saltar-se cap de les hores assignades a aquesta tasca tan o més important com la resta de matèries.

Una de les coses que voldria incloure per treballar aquest tema d’ aquest nen en concret i poder també extrapolar a la resta de la classe seria una mena d’ etiquetes d’ emocions. Similar a la activitat que varem fer nosaltres mateixos al curs amb les etiquetes, però poder crear unes etiquetes on cada dia el nen que arriba a la classe pogués triar la que s’ aproxima més a allò que sent en aquest moment. Em va donar la idea el programa “Mestres” que actualment estan fent a TV3, i hi havia una escola on al entrar cada dia els alumnes posaven una etiqueta a la seva taula amb CÓM se sentien aquell dia. Jo proposaria que cadascú tries l’emoció d’ aquell dia però la portes penjada a la seva samarreta o bata i així quan un nen es dirigeix a un altre o surt a la pissarra tothom pot comprovar com s’ està sentint aquell dia. Això (penso) donaria peu a que el nen que ha triat un estat d’ ànim més negatiu (com trist, nerviós, enfadat, etc) pogués ser ajudat per la resta de nens a canviar-lo durant aquell. Seria una manera de fer a la resta de nens conscients de que no tothom se sent de la mateixa manera i de que s’ ha de respectar quan algun nen te  emocions negatives. Al mateix temps, proposaria també que el mestre d’ aquella aula es poses també una etiqueta amb una emoció per que sovint som els gran oblidats quan es tracta de les emocions dintre un aula. Els mestres, com tothom, també tenim dret a trobar-nos més animats un dia i més tristos o enfadats un altre i, en aquest cas els alumnes han de valorar que també nosaltres podem ser ajudats per ells a canviar el nostre estat.

També es podria incloure de tant en tant alguna sessió de relaxació, on hi pogués participar tota la classe. En moments on els ànims de la classe estan alterats, hi ha crispació, enuig, etc... de tant en tant no està de més saber PARAR, deixar per un altre moment la matèria que ens toca aquella hora i donar-nos un temps per relaxar-nos.

LLEGIM EN PARELLA

Aquesta activitat de “llegim en parella “ he de dir que  em resulta una mica familiar, per que a la meva escola s’ està posant en marxa.

De moment estem en la fase de preparació de lectures, però ja està casi a punt per posar-se en funcionament.

Aquest vídeo el varem veure en un claustre i va ser el nostre primer contacte amb el programa.

Es un programa molt interessant i enriquidor. Tots sabem que avui en dia hi ha una manca (jo diria molt greu) d’hàbits de lectura (i també d’ escriptura, però aquest ja seria altre tema) i tot el que sigui fomentar la lectura i la comprensió lectora és fantàstic per que els escolars d’ aquesta generació  millorin en aquesta qüestió.

Avantatges:

-          La més important seria la millora en la seva pròpia comprensió lectora.

-          Augment de la cohesió del grup o en aquest cas de la parella lectora. Al anar assumint el paper de tutor o tutorat els nens ho volen representar bé i es respecten mútuament.

-          El cost d’ aquesta activitat és quasi bé diria que gratuït, no s’ han de comprar llibres nous ni fer una gran inversió en materials. Els textos es poden recollir de varietats de llocs, de diaris, revistes, llibres, tríptic informatius, etc...

-          Fomenta l’ autonomia: els nens van treballant sense que un adult els hi digui el que han de fer en cada moment. Està molt bé la part de formació per part de la tutora, ja que així els nens van preparats per l’ activitat que han de fer.

-          Un avantatge que considero també molt important és la implicació de la família. En poques activitats de les que es duen a terme en les escoles els pares hi poden participar per que molts consideren que no estan preparats per guiar als seus fills en segons quines matèries o simplement per que no és el paper que a ells els hi toca representar. La lectura SÍ. Potser seria la part més important que poden fer des de casa i de les més gratificants.

Desavantatges:

-          Continua sent necessària la supervisió del adult, tot i que a mesura que es va integrant el programa, cada cop a menys escala.

-          Els pares no sempre estan disposants, bé per manca de temps, de cultura o simplement d’ interès. En aquest cas és molt important la reunió amb els pares per explicar perfectament el programa i donar peu a que facin les preguntes que necessitin. No caldria amb una simple circular, ja que pot no quedar clar algun punt.

Per últim voldria afegir un exemple de una lectura de les que s’ han preparat a la meva escola. És només un exemple i seria (en principi) per Cicle Mitjà. La meva intenció és que veieu que no només han de ser textos convencionals de comprensió lectora, sinó que podem agafar entrevistes, vinyetes, còmics, acudits, horaris, etc...

Aquí com a exemple una entrevista d' un diari.
https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZMWE1NTIzY2UtNjUxYS00MDMxLTkzMmEtYmVjYmIyYTlkMTY5

I també informació d' una pel·lícula en un cinema.
https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZZmM1NWVjNzUtNDNjZC00ZTViLWJlZTktMGEyMjBkZjAwMTJj

EL CAZO DE LORENZO

La feina realitzada està en aquest pdf, ja que no trobava la manera de poder penjar les imatges que havia inclós per tal de millorar la comprensió de les meves reflexions.

https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZMWZlNDZiMzAtMDY5OS00MzU4LTgyNDYtMmE2MTIxYmZmMDEz

Rectificació i ampliació activitat NO BADIS

Tal i com se'm va demanar em faltava per completar l' activitat de la sessió de seguretat. Per un problema tècnic (amb els cables de la càmara de fotos) no vaig poder penjar les fotos que evidencien l' apliació i també la programació de la sessió. Ara ja ho tinc resolt.
Aquí penjo els enllaços.


Marta



Programació de la sessió

https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZNzZkNTg4YzAtOWM5MC00ODYwLTllMTUtYTA1NzI3NDA1Y2U2

Evidències fotogràfiques.

https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZZWQyZTJkNzgtZDY2Ny00MGM0LTk4ZTUtODlhN2RmYTZmYTVj

https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZNjkwMjY5OWQtYTQzYS00Njc4LTg4YmUtYWRkNjE0ZjZhMGVi

TALLER: TUTORIA

Aquest article resulta molt profund. Jo definiria a aquesta persona com un "boig" de l' educació i sobretot un "boig" dels casos perduts. Unes quantes reflexions em venen al cap després de la seva lectura.
En primer lloc la part on parla de les depresions i les frases com "nadie me quiere". És una realitat absoluta que avui en dia molta gent pateix d' aquesta greu malaltia. Ara mateix no vull parlar d' edats, sexes o condicions personals, etc... sino de l' afectació a qualsevol persona. Ningú ens podem escapar de patir o coneixer alguna persona patint d' aquests pensaments. I realment és sencillíssim caure en aquests tipus de pensaments. Tothom en alguna ocasió hem pensat que no sevim per fer tal o qual cosa, que li caiem malament a alguna persona o que a X problema no li trobarem solució. Diria que són pensaments força comuns i fins aquí podriem dir que tot és normal. La gravetat bé quan a aquests pensaments no li sabem trobar contrapesos a l' altre costat de la  balança. I així anem caient en una espiral on TOT es negatiu, NINGÚ ens estima i no sabem fer RES. Sortir d' aquí és tota una odissea però si tots juguem el paper pel qual estem aquí conseguirem que aixó quedi enrere. Nosaltres com a professionals de l' educació hem de intentar que els nens de les nostres aules vegin que ho ha coses molt possitives en ells i les hem de potenciar i així aumentar la seva autoestima.
Altre dels punts amb els que em quedo seria quan parla dels valors i m' ha vingut a la ment la quantitat de vegades que he sentit la frase "si al meu fill li pegan, jo li dic que ell també pegui". Aquests valors que estan inculcan alguns pares estan fent molt de mal als seus propis fills. Penso que aixó es anar a lo fàcil i còmode. S' hauria de reflexionar amb els nens sobre aixó. Els pares a casa seva canviar aquesta mena de valors i nosaltres des de l' escola treballar temes com el respecte, la culpa, la justícia, el perdó, etc.
I per últim volia parlar de l' etapa de l' adolescència versus confiança. Es veritat que quan un nen entra en l' adolescència sembla que canviin en el seu cervell totes les perspectives, preferències, valors, èxpectatives, etc. Hauriem d' intentar mantenir tots els diàlegs oberts, escoltar tot el que expliquin i donar-li la importància que per a ells en té. No podrem mai entrar en el seu cap, però si escoltar el que diguin i posar-nos una mica en el seu lloc. L' empatia juga un paper fonamental. Ningú diu que sigui una cosa fàcil, però sí que s' ha d'intentar entre tots (pares, professors, amics, tutors, etc).