AVALUACIÓ DEL CURS

Tasca 1
Aquí queda l' avaluació de la Jessica Orejuela.
La vull felicitar des de aquí per que ha estat molt satisfactori avaluar una feina tan ben feta i estructurada.

https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZYTNrTEVTR3pRdFM4V3pQMzBscEdFUQ



Tasca 2

Valoració del curs

Aquest curs que ara  finalitza ens ha aportat moltes coses. Com a mestres novells ens trobem dia a dia davant de moltes incerteses que hem de resoldre, sovint, de manera immediata i alguna vegada tenim que navegar fins trobar la solució. Soc conscient que mai s està segur al cent per cent de que la manera de fer de cadascú és la opció més correcta, ni tan sols quan portes 20 anys en la docència. El fer aquest curs ens ha ajudat “una miqueta” a contestar algunes preguntes que en cap lloc ens poden respondre.

D’ aquestes sessions penso que em quedaria amb dos especialment. La part de tutoria impartida pel Lluis Casas, en les que varem veure coses que ens podem trobar en les nostres tutories, fonts externes amb les que podem tenir contacte com a tutors, etc. Vaig trobar aquesta part molt important, per que sovint estem a les escoles i ningú te uns minuts per explicar-nos aquestes qüestions.

Un altre dimarts que vaig sortir del centre amb la ment diferent a com vaig entrar va ser la sessió de les emocions. Em va agradar molt la activitat de les etiquetes, per que a tothom li van aflorar els sentiments d’ aquell moment (parlo tots els de companys). Era molt fàcil posar en l’ etiqueta que et trobes molt bé per que “la deseabilitat” de la persona vol que el vegin com a una persona que està molt bé. Però tothom va ser molt sincer i va expressar el que realment sentia, deixant de banda aquest  afany d’agradar o quedar bé. Tothom varem mostrar els nostres neguits, pensaments, preocupacions, etc. I això va actuar com una mena de teràpia. No se si la resta de companys estaran d’ acord amb mi, però a partir d’ aquell dia els vaig trobar una mica més “iguals” a mi. Vaig veure que tots anem en el mateix vaixell i que els temps que ens hem trobat no són precisament els més fàcils.

També en general volia mostrar la meva satisfacció per les sessions més pràctiques, que feien les classes molt dinàmiques. Alguns dies hem acabat rient molt gràcies als role playing o les “actuacions” d’ alguns companys.

Al mateix temps he trobat a faltar casos específics de situacions complicades que ens trobem. Tractament de determinats pares, nens amb dificultats específiques, etc. Probablement si no es fa es per que no hi cap fórmula màgica per resoldre-ho. Tota la vida ens han ensenyat que 2+2=4. Això és així quan ensenyem matemàtiques, però ens hi podem oblidar quan tanquem el llibre de matemàtiques i obrim el de “educar”.