TANCAMENT DEL CURS

"En matemàtiques 2+2 = 4, pero en educació NO"

AVALUACIÓ DEL CURS

Tasca 1
Aquí queda l' avaluació de la Jessica Orejuela.
La vull felicitar des de aquí per que ha estat molt satisfactori avaluar una feina tan ben feta i estructurada.

https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZYTNrTEVTR3pRdFM4V3pQMzBscEdFUQ



Tasca 2

Valoració del curs

Aquest curs que ara  finalitza ens ha aportat moltes coses. Com a mestres novells ens trobem dia a dia davant de moltes incerteses que hem de resoldre, sovint, de manera immediata i alguna vegada tenim que navegar fins trobar la solució. Soc conscient que mai s està segur al cent per cent de que la manera de fer de cadascú és la opció més correcta, ni tan sols quan portes 20 anys en la docència. El fer aquest curs ens ha ajudat “una miqueta” a contestar algunes preguntes que en cap lloc ens poden respondre.

D’ aquestes sessions penso que em quedaria amb dos especialment. La part de tutoria impartida pel Lluis Casas, en les que varem veure coses que ens podem trobar en les nostres tutories, fonts externes amb les que podem tenir contacte com a tutors, etc. Vaig trobar aquesta part molt important, per que sovint estem a les escoles i ningú te uns minuts per explicar-nos aquestes qüestions.

Un altre dimarts que vaig sortir del centre amb la ment diferent a com vaig entrar va ser la sessió de les emocions. Em va agradar molt la activitat de les etiquetes, per que a tothom li van aflorar els sentiments d’ aquell moment (parlo tots els de companys). Era molt fàcil posar en l’ etiqueta que et trobes molt bé per que “la deseabilitat” de la persona vol que el vegin com a una persona que està molt bé. Però tothom va ser molt sincer i va expressar el que realment sentia, deixant de banda aquest  afany d’agradar o quedar bé. Tothom varem mostrar els nostres neguits, pensaments, preocupacions, etc. I això va actuar com una mena de teràpia. No se si la resta de companys estaran d’ acord amb mi, però a partir d’ aquell dia els vaig trobar una mica més “iguals” a mi. Vaig veure que tots anem en el mateix vaixell i que els temps que ens hem trobat no són precisament els més fàcils.

També en general volia mostrar la meva satisfacció per les sessions més pràctiques, que feien les classes molt dinàmiques. Alguns dies hem acabat rient molt gràcies als role playing o les “actuacions” d’ alguns companys.

Al mateix temps he trobat a faltar casos específics de situacions complicades que ens trobem. Tractament de determinats pares, nens amb dificultats específiques, etc. Probablement si no es fa es per que no hi cap fórmula màgica per resoldre-ho. Tota la vida ens han ensenyat que 2+2=4. Això és així quan ensenyem matemàtiques, però ens hi podem oblidar quan tanquem el llibre de matemàtiques i obrim el de “educar”.

LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

En aquest taller  exposaré el cas d’ un nen de la meva escola (l’anomenaré el nen X) que pateix un trastorn de TDAH. Fa cinquè de primària i està a la classe amb 8 nens més. Es tracta d’ una ZER amb només 3 classes, però en tota l’ escola no hi ha cap nen més del seu nivell. Sovint treballa amb els nens de sisè i de tant en tant amb els nens de Cicle Mitjà. El conflicte està en que allà on va es nota molt la seva presència, sovint s’ enfada i moltes vegades no te ganes de treballar. Quan se li presta una atenció especial degut a les seves característiques la resta de companys també es queixa d’ aquest tracte especial cap a ell.

Autoanàlisis:

-          A nivell individual s’ ha de pensar el estratègies que per una banda incrementin l’ autoestima del nen X, ja que es veu diferent a la resta això fa que no tingui massa confiança en si mateix.  S’ han fet fins ara exercicis del protagonista de la setmana. Una hora a la setmana. En el meu cas els hi faig fer un dibuix de la persona que ha tocat ser la protagonista de la setmana i han de posar 4 frases positives d’ aquesta persona.

-          Per altra banda es pot treballar també en tutories individualitzades per parlar personalment amb les persones que han intervingut en determinat conflicte i tractar de raonar les causes i analitzar els comportaments.

Contrast:

         En aquesta fase proposarem dinàmiques de grup que han sorgit en el curs i d’ altres que he trobat per la meva banda.

-          Soc únic: En aquesta dinàmica cada persona ha de pensar i dir alguna cosa en la que creu que és únic.

(en aquest cas m’ ha agradat la idea per treballar l ‘autoestima del nen X, ja que en qüestions acadèmiques te l ‘autoestima baixa, però és molt bo en altres aspectes , per exemple és molt àgil en esports i sobretot juga molt bé a futbol. La resta de nens poden valoraran molt positivament aquests aspectes i ell mateix pot valorar també les seves pròpies habilitats i les dels companys.)

-          La capseta:

     Aquesta activitat només es pot fer servir una vegada amb cada grup, ja que la segona vegada s’ hauria descobert el misteri. Als nens se’ls hi explica el següent: “Ara us ensenyaré una capseta un per un  i ningú pot explicar el que hi ha dins. Mirareu en silenci el seu contingut i esperareu que l’ hagi vist tothom. Us donaré unes pistes, a veure si ho endevineu. Recordeu no dir res ! Aquí dins hi ha una persona molt important, la més important de la vostra vida; una persona molt bonica i que val molt. Una persona que té moltes coses bones, moltes qualitats. Una persona que estimeu i també és estimada per molta gent. (es pot anar afegint aquest tipus d’ oracions)

Quan miren dins la capseta, hi haurà un mirall i es veuran ells mateixos reflectits: Després es comenta què han sentit, què pensaven que hi havia, etc.

(Aquesta activitat també ha estat  inclosa per treballar l’ autoestima dels nens. Els hi fa veure que ningú és millor que ningú i que les oracions positives que s’ anaven dient són les mateixes per tothom, per tant, ningú esta per sobre i tothom, al veure la seva cara pot sentir-se content de ser ell mateix. Es una manera de que reflexionin sobre si mateixos)

-          “El consultori amorós”: Es faran grups de treball entre 4 i 5 persones. El dinamitzador/a reparteix una carta per cada grup de taula. Aquesta carta l’envia el noi a un programa de ràdio que som nosaltres i ens explica que té un problema amb la seva xicota ja que li ha fet una infidelitat i nosaltres li hem de contestar posant-nos d’acord des del programa de ràdio. Al final cada grup llegeix la seva conclusió.

     PAPER DEL/ DE LA DINAMITZADOR/A:
     Explicar la dinàmica i després fer-ne una valoració de cada resposta.
     AVALUACIÓ:
     En aquesta dinàmica s’ha d’avaluar la resposta de cada grup i fer-ne una reflexió.(Aquesta activitat ha estat triada per que entre els seus objectius estan aprendre a escoltar, posar-te en el lloc de l’altre i aprendre a resoldre conflictes. Es un bona dinàmica per treballar en grup i al mateix temps parlar de sentiments i emocions)

-          Just o injust:

Es necessiten targetes amb situacions justes e injustes. Es fan grups de 3 0 4 alumnes. Es reparteixen les targetes. Un membre del grup llegeix una de les seves targes i entre tot l’ equip decideixen si aquesta situació és justa o injusta. I així una per una les van llegint totes i les classifiquen en 2 piles; Un cop acabat es posa en comú i es comenten les situacions.

     (Aquesta activitat parla de coses justes o injustes i ha esta triada pel fet de que es pot incloure infinitat de situacions. Si ho portem al nostre terreny afegirem situacions injustes que es viuen entre ells, sobretot amb el nen X, al que sovint no se li fa justícia. D’ aquesta manera poden posar-se en el lloc del seu company i viure les coses com ell mateix les viu)

-         

Redescripció:

Per poder donar el suport que necessita aquest alumne farem servir les activitats i dinàmiques descrites anteriorment. Ho farem en hores de classe on ja tenim 1 hora a la setmana per treballar la “Educació Socioemocional”. De tant en tant s’ ha agafat aquesta hora per resoldre situacions imprevistes o urgents, però s’ intentarà no saltar-se cap de les hores assignades a aquesta tasca tan o més important com la resta de matèries.

Una de les coses que voldria incloure per treballar aquest tema d’ aquest nen en concret i poder també extrapolar a la resta de la classe seria una mena d’ etiquetes d’ emocions. Similar a la activitat que varem fer nosaltres mateixos al curs amb les etiquetes, però poder crear unes etiquetes on cada dia el nen que arriba a la classe pogués triar la que s’ aproxima més a allò que sent en aquest moment. Em va donar la idea el programa “Mestres” que actualment estan fent a TV3, i hi havia una escola on al entrar cada dia els alumnes posaven una etiqueta a la seva taula amb CÓM se sentien aquell dia. Jo proposaria que cadascú tries l’emoció d’ aquell dia però la portes penjada a la seva samarreta o bata i així quan un nen es dirigeix a un altre o surt a la pissarra tothom pot comprovar com s’ està sentint aquell dia. Això (penso) donaria peu a que el nen que ha triat un estat d’ ànim més negatiu (com trist, nerviós, enfadat, etc) pogués ser ajudat per la resta de nens a canviar-lo durant aquell. Seria una manera de fer a la resta de nens conscients de que no tothom se sent de la mateixa manera i de que s’ ha de respectar quan algun nen te  emocions negatives. Al mateix temps, proposaria també que el mestre d’ aquella aula es poses també una etiqueta amb una emoció per que sovint som els gran oblidats quan es tracta de les emocions dintre un aula. Els mestres, com tothom, també tenim dret a trobar-nos més animats un dia i més tristos o enfadats un altre i, en aquest cas els alumnes han de valorar que també nosaltres podem ser ajudats per ells a canviar el nostre estat.

També es podria incloure de tant en tant alguna sessió de relaxació, on hi pogués participar tota la classe. En moments on els ànims de la classe estan alterats, hi ha crispació, enuig, etc... de tant en tant no està de més saber PARAR, deixar per un altre moment la matèria que ens toca aquella hora i donar-nos un temps per relaxar-nos.