Tal i com se'm va demanar em faltava per completar l' activitat de la sessió de seguretat. Per un problema tècnic (amb els cables de la càmara de fotos) no vaig poder penjar les fotos que evidencien l' apliació i també la programació de la sessió. Ara ja ho tinc resolt.
Aquí penjo els enllaços.
Marta
Programació de la sessió
https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZNzZkNTg4YzAtOWM5MC00ODYwLTllMTUtYTA1NzI3NDA1Y2U2
Evidències fotogràfiques.
https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZZWQyZTJkNzgtZDY2Ny00MGM0LTk4ZTUtODlhN2RmYTZmYTVj
https://docs.google.com/open?id=0B1gFP7SaOStZNjkwMjY5OWQtYTQzYS00Njc4LTg4YmUtYWRkNjE0ZjZhMGVi
martes, 31 de enero de 2012
lunes, 23 de enero de 2012
TALLER: TUTORIA
Aquest article resulta molt profund. Jo definiria a aquesta persona com un "boig" de l' educació i sobretot un "boig" dels casos perduts. Unes quantes reflexions em venen al cap després de la seva lectura.
En primer lloc la part on parla de les depresions i les frases com "nadie me quiere". És una realitat absoluta que avui en dia molta gent pateix d' aquesta greu malaltia. Ara mateix no vull parlar d' edats, sexes o condicions personals, etc... sino de l' afectació a qualsevol persona. Ningú ens podem escapar de patir o coneixer alguna persona patint d' aquests pensaments. I realment és sencillíssim caure en aquests tipus de pensaments. Tothom en alguna ocasió hem pensat que no sevim per fer tal o qual cosa, que li caiem malament a alguna persona o que a X problema no li trobarem solució. Diria que són pensaments força comuns i fins aquí podriem dir que tot és normal. La gravetat bé quan a aquests pensaments no li sabem trobar contrapesos a l' altre costat de la balança. I així anem caient en una espiral on TOT es negatiu, NINGÚ ens estima i no sabem fer RES. Sortir d' aquí és tota una odissea però si tots juguem el paper pel qual estem aquí conseguirem que aixó quedi enrere. Nosaltres com a professionals de l' educació hem de intentar que els nens de les nostres aules vegin que ho ha coses molt possitives en ells i les hem de potenciar i així aumentar la seva autoestima.
Altre dels punts amb els que em quedo seria quan parla dels valors i m' ha vingut a la ment la quantitat de vegades que he sentit la frase "si al meu fill li pegan, jo li dic que ell també pegui". Aquests valors que estan inculcan alguns pares estan fent molt de mal als seus propis fills. Penso que aixó es anar a lo fàcil i còmode. S' hauria de reflexionar amb els nens sobre aixó. Els pares a casa seva canviar aquesta mena de valors i nosaltres des de l' escola treballar temes com el respecte, la culpa, la justícia, el perdó, etc.
I per últim volia parlar de l' etapa de l' adolescència versus confiança. Es veritat que quan un nen entra en l' adolescència sembla que canviin en el seu cervell totes les perspectives, preferències, valors, èxpectatives, etc. Hauriem d' intentar mantenir tots els diàlegs oberts, escoltar tot el que expliquin i donar-li la importància que per a ells en té. No podrem mai entrar en el seu cap, però si escoltar el que diguin i posar-nos una mica en el seu lloc. L' empatia juga un paper fonamental. Ningú diu que sigui una cosa fàcil, però sí que s' ha d'intentar entre tots (pares, professors, amics, tutors, etc).
En primer lloc la part on parla de les depresions i les frases com "nadie me quiere". És una realitat absoluta que avui en dia molta gent pateix d' aquesta greu malaltia. Ara mateix no vull parlar d' edats, sexes o condicions personals, etc... sino de l' afectació a qualsevol persona. Ningú ens podem escapar de patir o coneixer alguna persona patint d' aquests pensaments. I realment és sencillíssim caure en aquests tipus de pensaments. Tothom en alguna ocasió hem pensat que no sevim per fer tal o qual cosa, que li caiem malament a alguna persona o que a X problema no li trobarem solució. Diria que són pensaments força comuns i fins aquí podriem dir que tot és normal. La gravetat bé quan a aquests pensaments no li sabem trobar contrapesos a l' altre costat de la balança. I així anem caient en una espiral on TOT es negatiu, NINGÚ ens estima i no sabem fer RES. Sortir d' aquí és tota una odissea però si tots juguem el paper pel qual estem aquí conseguirem que aixó quedi enrere. Nosaltres com a professionals de l' educació hem de intentar que els nens de les nostres aules vegin que ho ha coses molt possitives en ells i les hem de potenciar i així aumentar la seva autoestima.
Altre dels punts amb els que em quedo seria quan parla dels valors i m' ha vingut a la ment la quantitat de vegades que he sentit la frase "si al meu fill li pegan, jo li dic que ell també pegui". Aquests valors que estan inculcan alguns pares estan fent molt de mal als seus propis fills. Penso que aixó es anar a lo fàcil i còmode. S' hauria de reflexionar amb els nens sobre aixó. Els pares a casa seva canviar aquesta mena de valors i nosaltres des de l' escola treballar temes com el respecte, la culpa, la justícia, el perdó, etc.
I per últim volia parlar de l' etapa de l' adolescència versus confiança. Es veritat que quan un nen entra en l' adolescència sembla que canviin en el seu cervell totes les perspectives, preferències, valors, èxpectatives, etc. Hauriem d' intentar mantenir tots els diàlegs oberts, escoltar tot el que expliquin i donar-li la importància que per a ells en té. No podrem mai entrar en el seu cap, però si escoltar el que diguin i posar-nos una mica en el seu lloc. L' empatia juga un paper fonamental. Ningú diu que sigui una cosa fàcil, però sí que s' ha d'intentar entre tots (pares, professors, amics, tutors, etc).
martes, 17 de enero de 2012
SEGURETAT. No Badis. Canviem el Final
En primer lloc, vaig fer la elecció del grup al qual aplicaria las sessió. Jo tinc grups de totes les edats, però el més adequat vaig pensar que era un grup de nens de CI. En aquella classe hi ha nens de primer i de segon (en total 8 nens). Vaig creure convenient que aquesta edat és molt apropiada per aprendre noves normes per millorar la seva seguretat.
Desprès de fer un passeig entre les alternatives que hi havia al “No Badis” vaig triar una en la qual es tractava el tema de les prohibicions (la senyal de prohibit). Em quadrava molt bé amb l’ edat dels nens, ja que en aquesta edat comencen a anar amb bicicleta amb prou destresa, i tot i que encara no crec que vagin sols pel carrer, els hi serviria per aprendre i posar en pràctica aquesta norma de circulació.
La UD va ser de 50 minuts :
15 minuts: xerrada tots junts i posada en comú sobre la coneixença de les senyals de circulació més bàsiques (prohibit, obligació i perill)
20 minuts: joc en el qual els nens dibuixaven a la pissarra diverses senyals de circulació i la resta tenia que endevinar la seva interpretació.
15 minuts: tots al ordinador, en parelles van fer la sessió del No Badis "Canviem el Final"en el qual dos nens van amb bicicleta cap a l’ escola i es troben dos camins: un d’ ells es prohibit i l’ altre no. En la primera part han de triar el camí incorrecte per que és més curt i se n’ adonen de que aquesta imprudència ha tingut conseqüències molt negatives (un accident). En la segona part han de triar el camí correcte i amb aquesta decisió arriben al seu destí amb total normalitat.
Vaig recollir la sessió amb unes imatges, però lamentablement no les he pogut descarregar al ordinador per un problema tècnic. Espero poder solucionar-ho en breu i poder penjar alguna foto.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)